La FIHRT presenta a Galícia les claus per convertir l'Ebre en un destí de creuers fluvials
En representació de PIMEC Turisme, la Federació va exposar al III Encontro Ibérico de Turismo Fluvial Transfronteirizo de A Guarda els resultats del projecte pilot desenvolupat al tram Flix–desembocadura, en el marc de la Red CCF
La Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT) va participar, en representació de PIMEC Turisme, en el III Encontro Ibérico de Turismo Fluvial Transfronteirizo, celebrat a A Guarda (Pontevedra) els dies 29 i 30 de setembre. La trobada va reunir més d'una cinquantena de professionals d'Espanya i Portugal, amb una quarantena de participants presencials i una desena connectats en línia, i va ser organitzada per AGAN+ juntament amb la Red CIFT i la Red CCF.
En el bloc dedicat a les experiències dels grans rius ibèrics, on es van analitzar projectes de les Terres de l'Ebre, l'Ebre a l'Aragó, el Duero i el Tajo, la FIHRT va presentar el treball que PIMEC Turisme ha dut a terme per configurar el Destí Nàutic Terres de l'Ebre dins de la Red CCF.
Una xarxa estatal de creuers costaners i fluvials
La Red de Cruceros Costeros y Fluviales de los Destinos Náuticos Sostenibles (Red CCF) actua com a interlocutor a escala estatal per planificar el desenvolupament dels destins nàutics i una oferta estandarditzada de creuers costaners i fluvials que pugui competir amb els grans destins europeus. La xarxa aplega 28 entitats sòcies de 10 comunitats autònomes, entre les quals hi ha PIMEC, i s'emmarca en el programa Experiencias Turismo España. AGAN+, l'Associació Galega d'Activitats Nàutiques, en té la presidència.
Un destí de 17 municipis i 21 embarcadors
L'estudi elaborat per PIMEC Turisme delimita el destí nàutic al tram de l'Ebre que va des de l'embassament de Flix fins a la desembocadura: 17 municipis riberencs que sumen 1.095 km² i prop de 95.000 habitants. El riu es divideix en dues unitats de navegació amb marcs normatius diferents: el tram del Delta, entre Deltebre i el pont de l'Estat de Tortosa, considerat zona marítima i depenent de la Capitania Marítima; i el tram Tortosa–Flix, regulat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i gestionat per l'IDECE.
El diagnòstic identifica 21 embarcadors que poden actuar com a punts de sortida, arribada o escala, més de 80 atractius naturals i culturals vinculables als itineraris, i una xarxa de rutes terrestres —amb la Via Verda de la Vall de Zafan com a eix principal— que permet combinar navegació i descoberta del territori. La via navegable Tortosa–Flix acumula anualment entre 35.000 i 40.000 usuaris; el 2024 es van comptabilitzar 6.966 embarcacions, la gran majoria piragües.
Per al sector que representa la FIHRT, l'estudi aporta una dada rellevant: al voltant del corredor hi operen 36 empreses nàutiques, 58 d'activitats de natura, cultura i enogastronomia, 153 establiments d'allotjament i més de 600 restaurants. Una oferta complementària àmplia que és la base per construir productes nàutico-terrestres de més d'un dia.
Les barreres, sobre la taula
La presentació a A Guarda es va centrar en les dificultats reals que cal superar per fer del riu un producte vendible i rentable, agrupades en cinc àmbits:
En les condicions del riu, la navegació està prohibida per sota de 78 m³/s aigües avall de Xerta, de 125 m³/s aigües amunt, i a partir de 800 m³/s; el calat recomanat no supera els 80 cm per sobre de Tortosa i el cable de Miravet limita el gàlib a uns 3,5 metres. També hi influeixen la sorra a la bocana, la vegetació aquàtica i la meteorologia.
En infraestructura, el pas per la resclosa de Xerta depèn d'horaris i tràmits, la navegació s'ha de fer pel canal abalisat i no tots els embarcadors disposen de rampes ni d'accessibilitat universal.
En protecció ambiental, la flota del tram Flix–Tortosa no pot navegar en altres trams de la conca, calen inspeccions i desinfeccions de les embarcacions i hi ha zones excloses, com les llacunes del Parc Natural.
En gestió administrativa, el pont de l'Estat separa dos règims jurídics, el transport de més de 12 passatgers en l'àmbit fluvial exigeix autorització prèvia i el sector reclama més antelació en els avisos de desembassaments.
I en comercialització, el repte és coordinar operadors nàutics i terrestres, resoldre el transport en rutes d'un sol sentit, ajustar la disponibilitat fora de temporada i trencar la percepció que la nàutica és només una activitat d'estiu.
Un territori disposat a col·laborar
El projecte es va contrastar amb els agents del territori en una sessió participativa a Tortosa amb 21 representants públics, mixtos i privats. El 94% va considerar el projecte bastant o molt interessant, i el cicloturisme i la gastronomia van sortir com les dues temàtiques principals per associar a la navegació. Al mateix temps, el 75% va advertir que la coordinació entre operadors i entitats requerirà un esforç important.
D'aquí en surt un pla d'acció d'onze mesures que inclou acompanyar la creació de productes, impulsar rutes pilot amb acords entre operadors nàutics, terrestres i intermediaris, incorporar-les al portafoli del Patronat de Turisme, digitalitzar-les, coordinar-les amb el transport terrestre i el lloguer de bicicletes, millorar l'accessibilitat i tancar acords de promoció i comercialització nacionals i internacionals, a més d'integrar tota la informació a les plataformes de la Red CCF.
Dos dies de treball ibèric
L'encontre va incloure la presentació del Pla Estratègic de Turisme Fluvial de Galícia, una fira professional amb solucions d'embarcacions elèctriques, pantalans i motors, i una segona jornada centrada en la comercialització i el finançament, amb el model de creuers fluvials transfronterers de la Red CIFT. Les aportacions dels participants s'incorporaran a l'estudi ibèric sobre el sector que s'està elaborant