Ferrocarrils projecta un centre del Geoparc damunt l'estació de Sant Joan del funicular

L'empresa reconvertirà el que ara és l'aula de natura en un potent espai divulgatiu del conjunt de patrimoni geològic reconegut per la Unesco

Ferrocarrils de la Generalitat vol contribuir a la difusió del Geoparc de la Catalunya Central, del qual Montserrat (un dels espais on opera la companyia) és un dels principals protagonistes. Per fer-ho realitat, l'empresa pública fer-roviària s'ha proposat crear un centre explicatiu que s'ubicaria a la planta superior de l'estació de dalt del funicular de Sant Joan, tot i que la idea és que vagi més enllà d'aquest recinte i que jugui amb les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per conèixer aquests atractius geològics sobre el terreny.

El projecte concret encara s'ha de definir, i Ferrocarrils vol concretar-ne el contingut i l'estructura conjuntament amb els promotors i gestors del Geoparc, essencialment el Consell Comarcal del Bages, els ajuntaments implicats i el Patronat de la Muntanya de Montserrat.

 

Però el que es té clar és que es vol participar activament en el parc geològic (reconegut per la Unesco) i que l'estació superior del funicular de Sant Joan és l'espai més adequat, sobretot perquè la seva ubicació permet una excel·lent visió de la muntanya.

Actualment, en aquesta planta superior (que a més dona accés a una terrassa que fa de talaia sobre la zona del monestir) hi ha una aula de natura que ja s'utilitza per difondre la singularitat de la muntanya, sobretot enfocada a escoles. És un espai, però, que amb el temps ha quedat desfasat i caldria renovar-ne alguns elements. Per això es vol aprofitar per fer-ne un replantejament general del contingut, reenfocar-lo cap a la temàtica del Geoparc, directament lligat a l'origen i les característiques del massís, i dotar-lo d'un material expositiu i tecnològic completament nou.

En principi, la idea que té Ferrocarrils és treballar-hi al llarg de l'any que ve i fer coincidir aquesta intervenció amb la remodelació que també s'ha de dur a terme del funicular de la Santa Cova, que actualment està fora de servei i que es preveu reobrir actualitzat a principi del 2020.

El funicular de Sant Joan, que és el que permet accedir a l'espai que serà el futur centre d'interpretació del Geoparc de la Catalunya Central, sí que està en servei. De fet, enguany se n'ha celebrat el centenari  i s'ha fet una completa modernització de la maquinària.

El president de Ferrocarrils de la Generalitat, Ricard Font, destacava que «volem fer de Montser-rat un espai encara més global», i que el futur centre explicatiu del Geoparc de la Catalunya Central va en aquesta línia. «Serà un espai des del qual podrem explicar la riquesa geològica que té aquest indret, que de vegades és poc coneguda i que ens fa globals, perquè parlem d'un patrimoni de la Unesco, mundial».

Font precisava que «no parlem només d'un espai, sinó d'un projecte que sobretot jugui amb les noves tecnologies, que avui en dia ens permeten una interactivitat al llarg de tota la muntanya. Volem que la gent pugui conèixer a través de la muntanya, a través dels espais que tenim, aquesta història geològica que volem posar en valor. Per tant, no només pensem en trens i funiculars, sinó també en ajudar i cooperar amb els que són protagonistes d'aquesta munta-nya».

Nascut el 2011

El Geoparc de la Catalunya Central es va començar a gestar el 2007, quan el departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya en va enllestir el pla director, i es va formalitzar el 2011. Abasta la comarca del Bages, part del Moianès i el municipi de Coll-bató (Baix Llobregat) i parteix de la base d'aprofitar turísticament el potencial que té la comarca per explicar els fenòmens geològics.

Inclou prop d'una cinquantena de punts d'interès geològic, i la columna vertebral la formen singularitats excepcionals com les coves del Toll (Moià) i les coves del Salnitre (Collbató) o els relleus actuals dels antics deltes de Montserrat i Sant Llorenç de Munt, dos parcs naturals de peculiar paisatge; i la conca potàssica catalana, que és un exemple de rellevància mundial de la sedimentació de roques evaporítiques marines, amb minerals com l'halita (sal comuna) i la silvita (potassa), formades fa uns 37 milions d'anys en un context tectònic com és l'aixecament dels Pirineus. També integra, entre d'altres, el museu de geologia de Manresa.