La recollida selectiva neta a les comarques centrals s'incrementa un punt

Segons les darreres dades de balanç del 2017, la mitjana de recollida selectiva neta se situa actualment en un 36,24 %, mentre que el 2016 va ser d’un 35,27%, quatre punts per sobre de la mitjana de Catalunya que és del 32%

Una millora de la recollida selectiva als municipis de més de 15.000 habitants, amb una generació de residus superior a la resta, ajudaria a incrementar el conjunt de la recollida la demarcació

Tost, atenent una periodista durant la presentació a Manresa.

 

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, acompanyat de la directora dels serveis territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a la Catalunya Central, Míriam Sort, ha presentat aquest dimecres a Manresa les dades de generació de residus municipals corresponents a l’any 2017 en l’àmbit de les comarques centrals, que abasta l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès. Segons aquest balanç, l’any passat s’hi van generar 243.600 tones de residus municipals, un 1,15% més que l’any anterior. La generació de residus per càpita s’ha situat en 1,29 kg/habitant/dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,40 kg/hab./dia.
 
La comarca que genera més residus per càpita és el Moianès, amb 567 kg/hab./any i, la que menys, Osona, amb 432 kg/hab./any. A més del Moianès, l’Anoia i el Solsonès generen més residus que la mitjana de tot Catalunya.
 
Expectatives de millora
 
La recollida selectiva neta ha millorat a les comarques centrals amb un 36,24%, una xifra lleugerament superior al 2016 (35,27%). També és superior a la mitjana de Catalunya, que és d’un 32%. La recollida selectiva neta indica el grau de separació de residus descomptant els impropis presents a cada fracció.
 
Segons Tost, “les comarques de Catalunya Central tenen una gran expectativa de millora de recollida selectiva, ja que ja s’hi estan implantant nous sistemes més eficients, com el porta a porta o els contenidors amb targeta. Tots els ajuntaments del país n’hauran de prendre exemple i fer un canvi per poder assolir els objectius que ens marca Europa”.
 
Oportunitats en els nuclis grans
 
Amb les dades desglossades per municipis rurals –menys de 1.000 habitants–, municipis entre 1.000 i 5.000 habitants, municipis semiurbans –entre 5.000 i 15.000 habitants–, municipis urbans –entre 15.000 i 60.000 habitants– i ciutats –més de 60.000 habitants–, s’observa que on els resultats són generalment baixos és als nuclis de més de 15.000 habitants. Aquest fet influeix en la recollida selectiva neta de la demarcació i també del conjunt de Catalunya.
 
Per tant, una millora de la recollida selectiva neta als municipis urbans i a la ciutat de Manresa, on la generació de residus municipals és superior a la resta, donaria una empenta important en els resultats de la demarcació. Una excepció és Manlleu, amb una població de 20.007 habitants i un índex de recollida selectiva neta del 59,33%, fregant el 60% de recollida selectiva i superant l’objectiu de reciclatge que Europa estableix als Estats membres per a l’any 2020, que és del 50%.
 
Per al director de l’ARC, “la clau per a la millora de la recollida selectiva és l’augment de la recollida de l’orgànica. Sense ella, no arribarem als objectius marcats per Europa. Per això cal treballar amb la ciutadania: escoles, mercats, grans productors... i desmitificar-la: si la recollida es fa bé, la orgànica ni mossega ni fa pudor”.
 
Municipis en el podi
 
Com en balanços anteriors, hi ha municipis que obtenen resultats realment elevats i positius com, per exemple, Tavèrnoles, Folgueroles, Collsuspina o Taradell. (Els resultats els detallem en el document adjunt)
 
Repunt de la recollida selectiva a Catalunya
 
La recollida selectiva a Catalunya ha augmentat un 7% interanual –es van recollir més de 100.000 tones més que l’any 2016–. Es tracta de l’increment més alt dels últims cinc anys, atribuïble a una major conscienciació ciutadana, a l’efecte de les campanyes de sensibilització, a l’increment de la dotació dels ajuts de l’ARC als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals –que el 2017 van arribar als 8,2 milions d’euros per a projectes de prevenció, foment de la recollida selectiva d’orgànica i implantació de deixalleries–, a la implantació de sistemes de recollida més eficients, i a la pujada del cànon dels residus municipals –establert el 2017 en 30 €/tona destinada a l’abocador i que actualment se situa en 35,6 €/tona.
 
L’increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es fa de forma progressiva i continuada fins l’any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l’abocador i de 25 €/tona si s’incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material.
 
Del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament pràcticament el 40%, és a dir, 1,54 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l’any anterior del 7%.
 
Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que ho ha fet en major mesura ha estat el paper i cartró (+12,30%), seguida del vidre (+10%), els envasos lleugers (+4,69%) i l’orgànica (+2,02%). Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d’orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d’envasos lleugers.
 
Podeu consultar el detall de la recollida dels residus municipals de l’any 2017 per a totes les comarques i municipis al web de l’Agència de Residus de Catalunya.