Navarcles donarà valor al paisatge geològic que recorda el mar de fa 40 milions d'anys

Un vídeo animat impulsat per l'Ajuntament explicarà l'evolució del paisatge navarclí i de la comarca

 
El passi del vídeo es complementarà amb una visita al campanar, que ajudarà a identificar el què s´hi explica ARXIU | J.E.
 
Els fòssils d´eriçons de mar, la roca calcària blanquinosa o les cingleres són empremtes presents a Navarcles que recorden el mar que cobria el territori fa 40 milions d´anys. El municipi conté elements geològics que són el rastre de l´aigua marina, i que sovint passen desapercebuts. Amb l´objectiu de posar en valor aquest paisatge, l´Ajuntament ha impulsat la creació d´un vídeo animat que n´explicarà l´evolució, i l´integrarà en les visites al campanar per poder identificar el visionat del vídeo. L´audiovisual s´estrenarà aquest dijous, a 2/4 de 10 del matí, a l´auditori Agustí Soler i Mas.

«El vídeo vol explicar, d´una forma amena, com l´aigua que cobria el territori ha deixat elements al paisatge que ens evoquen aquest passat», sosté l´alcalde de Navarcles, Llorenç Ferrer. L´audiovisual ha comptat amb l'assessorament del Geoparc, amb l´objectiu de difondre el patrimoni geològic. «És la primera vegada que s´elabora un vídeo destinat al gran públic que ajudarà a difondre la història geològica d´una forma entenedora», apunta el director científic del Geoparc, Ferran Climent. Diu que hi ha municipis amb elements geològics coneguts, com les Coves del Toll de Moià o el runam salí de Súria. «En canvi, se sol desconèixer el patrimoni geològic que existeix a Navarcles».

L´audiovisual s´inclourà a les visites de l´església Santa Maria i dalt del campanar s´instal·laran uns plafons per situar els elements geològics destacats de la comarca. «Des d´aquest punt elevat es poden observar elements que tracen la història d´aquest mar», diu l´alcalde. Des de la roca calcària que recorda la presència de coralls al fons marí fins a les muntanyes de sal que són el resultat de la desaparició d´aquest mar.

A la presentació d'aquest dijous, a més de pujar al campanar, es complementarà l´experiència amb una sortida amb bici elèctrica per visualitzar les empremtes d´aquest mar a Navarcles.

La influència del mar a Navarcles

«El mar que cobria el municipi se situava enmig de dos ambients», explica el professor i geòleg aficionat, Josep Girabalt, que ha aportat els seus coneixements al vídeo. D´una banda, explica que el terreny on se situa Navarcles era un fons marí de poca fondària on es van establir colònies de coralls,que s´estenien a la zona de Calders i Moià. «Els esculls coral·lins s´han transformat en roca calcària que s´observa en diferents punts del poble», assenyala Girabalt. D´altra banda, apunta que la zona de Navarcles també quedava influenciada per la presència del delta de Sant Llorenç del Munt, que «arrossegava grava i pedres que s´acumulaven a la zona». «La presència d´argila o de pedra sorrenca al municipi demostra la influència d´aquest delta», assenyala Ferran Climent. De fet, l´església del poble i altres edificis s´han construït amb aquesta pedra sorrenca.

Girabalt explica en el seu llibre Paisatges geològics de la Catalunya Central que fa uns 40 milions d´anys, de les muntanyes que envoltaven el mar baixaven rius amb fort pendent i «els materials que arrossegaven es van anar acumulant a la seva desembocadura formant deltes pedregosos». Remarca que aquestes acumulacions són ara les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.

«Una altra de les empremtes que ens ha deixat el mar al municipi són els fòssils», destaca Girabalt. «Aquell mar era ple de vida amb eriçons, peixos o petxines i ara aquesta vida s´ha convertit en fòssils que es troben al voltant del riu Calders», apunta. Diu que els singles que se situen al voltant del riu Calders i del Llobregat «són talls geològics esplèndids que permeten veure les roques del passat com si fossin un llibre». Sosté que el que avui veiem «no és res més que el que ens ha deixat l´erosió».

Un mar càlid

L´actual Depressió de l´Ebre estava ocupada per un mar allargat que s´obria a l´Atlàntic, explica Josep Girabalt. «Aquest mar d´un clima càlid era el que cobria la part central de l´actual Catalunya», explica Girabalt. El mar va començar a desaparèixer fa 37 milions d´anys perquè el clima era sec i les pluges no compensaven l´evaporació. «L´aigua s´evaporava i la sal no i, a més, la comunicació amb l´oceà es tancava però continuaven entrant masses d´aigua marina salada. El mar interior es va reduir fins a quedar en una immensa plana de sal.

 

Font: Regio7.cat