La ruta en bici del Camí Ignasià

  • 09 Septiembre 2018
Slide 2

Una de les queixes que sovinteja entre les persones que han recorregut el Cami Ignasià amb bicicleta és que hi ha trams que s'han de fer per carretera. Per oferir-los una alternativa, la cooperativa manresana MBici va fer una prospecció del camí l'estiu del 2017. Un cop dissenyada una ruta amb BTT evitant la carretera, la va proposar a les oficines de turisme de Loiola, del País Basc i de Manresa i als gestors del Camí perquè la tinguessin en compte i la valoressin. Ni ells directament ni tampoc cap d'aquestes institucions no han fet res per promocionar-la.

MBici va explicar en el seu moment que va fer la ruta per respondre a les expectatives que les administracions municipals d'aquí i d'allà estaven generant sobre el Camí Ignasià, però que no tenia intenció de fer una campanya comercial per vendre-la. El que sí que va fer va ser oferir-la. Ara per ara, encara són poques les persones que arriben a Manresa seguint la petjada de sant Ignasi, que el 2022 farà 500 anys que va arribar a Manresa. Va ser pensant en aquesta data que el 2012 es va presentar el camí.

Josep Lluís Iriberri, director de l'Oficina del Pelegrí del Camí Ignasià, ha explicat a Regió7 que no sap res de la ruta alternativa per a BTT. Recorda que a la web i a la guia oficial del camí «fem recomanacions de per on poden passar les bicicletes». Admet que hi ha etapes al País Basc que cal fer-les «per carreteres secundàries» perquè «passem per corriols de muntanya i tarteres. També, per camins ramaders per on passen fàcilment les vaques i les ovelles... o els pelegrins, però no les bicicletes, pels forats i el fang abundant en un clima força humit. També s'ha de dir que una etapa creua un parc natural que per als pelegrins no és cap problema, però sí una mica per als ciclistes». I afegeix que «a la sortida de Logronyo hi ha 2,5 km que cal fer per la carretera nacional 232: no hi ha una altra opció, perquè estem encaixonats per la base aèria militar, el tren i la carretera nacional.

Per evitar aquests 2,5 km caldria pujar la muntanya, que en una etapa de més de 30 km seria una penitència per al pelegrí, i és molt millor seguir per la N-232, que té un voral d'1,5 metres d'amplada». Conclou que «les desviacions obligades per als ciclistes són uns 30 o 40 km dels més de 650 que cal fer».

Millores a la senyalització

Iriberri contradiu els qui es queixen de la senyalització. «Cada cop hi ha més pelegrins que fan el camí sols i no hi troben cap problema», assegura. A més, explica que «tot el camí està novament senyalitzat»per grups de voluntaris i que «les administracions públiques també han fet senyalitzacions noves aquest 2017-2018». En destaca «la basca, que no només ha situat panells informatius a l'entrada i sortida dels pobles, sinó que ha estrenat una nova senyalització de fletxes taronja impreses amb fons negre a fanals i pals metàl·lics». Una altra cosa, remarca, són les fletxes pintades i els brètols que les esborren.

Font: Regió7.cat