El Moianès és una de les nou comarques que recicla més de la meitat del seu residu
El Moianès és la cara del reciclatge; Cerdanya, Berguedà i Anoia són la creu. La primera s'ha situat entre les comarques capdavanteres en percentatge de deixalles que es porten correctament pels canals que permeten la seva posterior recuperació (és a dir, que no van a parar a un abocador). En aquest rànquing de bons recicladors se situa en la quarta posició, només superat per Osona, Terra Alta i Pallars Sobirà, i és una de les nou demarcacions on aquest bona praxi incideix en més de la metitat de la brossa que es genera a la pròpia comarca.
En concret, el Moianès genera anualment 566,8 quilos de deixalles per habitant, i en recicla correctament el 53,61%. Aquesta és una de les dades més destacades, pel que fa a l'àrea d'influència de Regió7, del balanç municipal del reciclatge durant el 2017 que ha presentat l'Agència de Residus de Catalunya.
El Berguedà i l'Anoia també es troben situats clarament a la banda baixa d'aquest rànquing, amb índex de reciclatge pràcticament idèntics, tot just per sobre del 33%. Pel que fa al Bages, és una de les tres comarques de casa nostra (juntament amb el cas ja esmentat del Moianès, i també amb l'Alt Urgell) que el 2017 van tenir un nivell de reciclatge per damunt de la mitjana de Catalunya, que és del 40%. Al Bages, on el volum de generació de residus se situa en 455,54 quilos per persona l'any, aquest índex és del 44,48%.
En el cas del Solsonès, tot i que no presenta uns índex tant dolents com la Cerdanya, l'Anoia i el Berguedà, també queda situada per sota de la mitjana de Catalunya, amb un reciclatge del 36,49%.
Al conjunt de Catalunya el 39,9% dels residus municipals es van recollir de manera selectiva el 2017; en total, 1,54 milions de tones; unes dades que representen un augment del 7% respecte a l'any anterior, l'increment més alt dels últims cinc anys. Són dades que ha donat a conèixer aquest dilluns el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, que ha avisat que "no ens hem de quedar cofois" tot i aquesta millora, ja que els objectius comunitaris d'arribar al 60% de recollida selectiva en els propers anys queden lluny. Tost ha afirmat que un dels grans reptes és millorar els sistemes de recollida a les grans ciutats, després que en els darrers anys hagin estat "molt relaxades", ha dit, i per això els ha demanat voluntat política.
L'altra clau, per al director de l'ARC, és que la nova llei de residus i recursos, que volen que arribi al Parlament la primavera que ve, ajudi els ajuntaments a introduir una "taxa justa" per beneficiar qui més recicli. "Està clar que el voluntarisme ambiental té un sostre. I si la gent no té motivacions ambientals, estètiques o filosòfiques, hem d'anar a l'econòmica", ha destacat.
L'any passat es van generar a Catalunya 3,8 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia –509 kg/hab/any–, una mica per sobre de la mitjana europea, que se situa en 482 kg/hab/any, i a nivells similars als de Finlàndia, França o Holanda. Tot i que la generació de residus municipals va augmentar un 3,3% respecte al 2016, el producte interior brut (PIB) havia incrementat un 4,40%. Pel que fa a l'augment del 7% de la recollida selectiva, els responsables de l'Agència de Residus de Catalunya l'atribueixen a la major conscienciació ciutadana, a l'efecte de les campanyes de sensibilització, l'increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals, a la implantació de sistemes de recollida més eficients i a la pujada del cànon dels residus municipals, establert el 2017 en 30€/tona destinada a l'abocador i que actualment se situa en 35,6€/tona.
L'increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es farà de forma progressiva i continuada fins l'any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l'abocador i de 25 €/tona si s'incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió menys sostenibles. Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que més ha augmentat és la del paper i cartró, amb un 12,30%; seguida del vidre (+10%), els envasos lleugers (+4,69%) i l'orgànica (+2,02%). Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d'orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d'envasos lleugers.
Amb tot, la recollida de les restes orgàniques, la fracció clau per a l'èxit del model, ha patit un estancament des de 2012. Com passa amb les altres fraccions valoritzables, per garantir un tractament adequat cal que aquests residus tinguin la màxima qualitat possible. La qualitat de l'orgànica a Catalunya està al voltant d'un 12% d'impropis –materials presents en aquesta fracció i que no són compostables– mentre que l'objectiu fixat per al 2020 és d'un màxim del 10%. La fracció que presenta més impropis és la dels envasos lleugers, amb un 30,3% de materials que no s'haurien d'haver llançat al contenidor groc. Per contra, les del vidre, amb un 2% d'impropis, i del paper i cartró, amb un 6%, són les que la ciutadania separa millor. En total, la recollida selectiva neta queda situada en el 32%.