El projecte ‘Cep, Tina i Vi' estrena a Manresa l'exposició itinerant ‘Quan les cases feien olor de vi'

En el marc del projecte Cep, Tina i Vi: Recuperem la memòria de la vinya i el vi aquest mes de novembre s’estrena a Manresa l’exposició itinerant Quan les cases feien olor de vi. La mostra dona a conèixer la feina de recerca feta el darrer any per posar en valor la tradició vitivinícola de la comarca a partir de la cerca de documentació i de les entrevistes fetes amb persones relacionades amb el món de la vinya de la comarca. A través del projecte fins ara s’han entrevistat una seixantena de persones que han permès crear coneixement i posar-lo en valor.

 

Exposició itinerant

L’exposició es podrà visitar fins al 27 de novembre a la Casa Lluvià de Manresa, de dimecres a dissabte de 17.30 a 20.30 hores i estarà a disposició de tots els ajuntaments de la comarca. Es preveu que comenci a programar-se arreu del territori a partir de principis d’any. L’exposició té diversos àmbits que porten els títols de Treballar a la vinya, Pagar parts a l’amo, Ambient de verema, Beure i menjar raïm, Vendre el vi Passat, present i futur. Els continguts de la mostra han estat a càrrec de Mireia Vila Cortina i la producció ha anat a càrrec d’Expomón.

 

 

Recuperació històrica

El Bages ha estat una comarca notòriament vitícola i els seus municipis han estat relacionats amb la vinya al llarg de la seva història. Per tant, arreu trobem una gran quantitat d’elements materials relacionats amb el treball de la vinya i el vi: barraques, tines i parets de pedra seca, espais agraris i de transformació del raïm, eines, màquines, contenidors, etc… Així mateix, de generació en generació, el treball de la vinya i el vi també ha generat un ric patrimoni documental i immaterial, en la forma de coneixements del treball, costums i tradicions, toponímia, etc.

 

El projecte Cep, Tina i Vi: Recuperem la memòria de la vinya i el vi, que va començar l’any 2019, té l’objectiu de recollir testimonis que permetin recuperar, conservar i difondre el coneixement sobre els treballs tradicionals de la producció vitivinícola al Bages abans de la modernització i de la industrialització: feines i procediments, eines i instal·lacions, varietats de plantes, tradicions culturals lligades als treballs del camp, etc. Tot aquest conjunt patrimonial conforma un dels principals trets d’identificació del Bages que cal preservar i que es pot perdre si no és recollit i sistematitzat.

 

Consell Comarcal del Bages, Ajuntament de Manresa, Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages i Centre d’Estudis del Bages impulsen el projecte, que té la participació de 28 municipis del Bages a través de convenis de col·laboració.  El projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, a través del Catàleg de recursos de la Xarxa de municipis.

 

La web, una audioguia i les xarxes socials, eines de consulta i difusió

En paral·lel, a l’exposició hi ha dues eines a disposició de la ciutadania que s’espera que tinguin ressò. La primera és la pàgina web www.ceptinavi.cat, existent des de 2019, i que s’ha anat ampliant. En l’actualitat, recull els objectius i les activitats realitzades en el marc del projecte i es publiquen nous continguts a mesura que avança la recerca. Ara hi ha disponibles quatre articles monogràfics sobre persones i temes relacionats amb el món del vi i, a més a més, gràcies al treball de camp que s’ha fet buscant i entrevistant testimonis, actualment al web es pot consultar una galeria de fotografies antigues de la major part dels municipis del Bages on queda palesa la forta presència de la vinya al paisatge fins no fa gaires anys.

 

La segona eina és una audioguia que permet localitzar al territori els principals recursos relacionats amb la memòria de la vinya i el vi als municipis de la comarca del Bages. Aquesta eina es farà pública properament i es preveu continuar ampliant-ne els continguts per arribar a tots els municipis de la comarca al llarg del 2022.

 

Per altra banda, s’han dinamitzat els perfils de xarxes socials de Twitter, Instagram, Facebook i YouTube penjant-hi diferents entrades i vídeos que han ajudat a difondre la feina que s’ha fet fins a enguany.