Els primers trams de les vies blaves s'obriran l'any 2023

Seran el de Jorba a la Pobla de Claramunt, a l’Anoia, i el de Cardona amb Valls de Torroella, al Cardener

 Les obres començaran l’any 2022 i es faran per fases en els 300 quilòmetres totals

Els dos primers trams de les Vies Blaves, el projecte que impulsa la Diputació de Barcelona i que permetrà connectar una seixantena de municipis de les comarques barcelonines mitjançant 300 quilòmetres de camins per a vianants o altres mitjans no motoritzats, com ara les bicicletes i els cavalls, situats a les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener, seran una realitat l’any 2023, després que, aquest juliol, la comissió de Territori de Catalunya n’hagi aprovat definitivament el seu pla director urbanístic. Els primers trams que seran transitables, segons ha avançat la responsable del projecte, Montse Tordera, seran el que uneix Jorba amb la Pobla de Claramunt, a l’Anoia, de 19 quilòmetres de llargada, i el que uneix Cardona amb Valls de Torroella, al municipi de Sant Mateu de Bages, de 19,9 quilòmetres.

Tordera ha explicat que l’aprovació del pla director permet que ara es pugui signar un conveni marc amb l’Incasòl per poder expropiar els terrenys afectats, i que això s’haurà de fer per fases, “ja que és un projecte de 300 quilòmetres”. De fet, les obres de la via blava de cada riu s’han dividit en fases i, mentre el pla urbanístic feia el seu camí fins a l’aprovació definitiva, ja s’han redactat els projectes constructius. Concretament, la via blava del riu Cardener tindrà tres fases: la primera, la que serà del tot transitable l’any 2023; la del riu Anoia en tindrà dues, la primera, la transitable el 2023, entre Jorba i la Pobla de Claramunt, i la segona, d’aquí fins a Martorell, on aquesta via empalma amb la del Llobregat. Aquesta, la del Llobregat, “per la seva dificultat”, s’ha deixat per al final i es preveu que aquest mes d’octubre se’n podrà posar a licitació el projecte constructiu. Pel que fa a les dues primeres, un cop fetes les expropiacions i licitades les obres, aquestes podrien començar al llarg de l’any 2022. Tot plegat amb un pressupost de 60 milions d’euros: 45 per a l’execució de les obres i 15 per a les expropiacions.

 

El projecte estructura les vies blaves en tres branques, depenent del riu que ressegueixen. La Via Blava Llobregat recorrerà els 174 quilòmetres que hi ha entre les fonts del riu, a Castellar de n’Hug, al Berguedà, fins al Prat, al Baix Llobregat, unint, per exemple, indrets com ara Sant Benet de Bages, Montserrat i fins a quinze colònies tèxtils, un dels elements característics d’aquest riu, l’únic que neix i mor a la demarcació de Barcelona. El recorregut principal es podrà completar amb fins a gairebé 90 quilòmetres més de possibles variants i enllaços. Aquesta via blava suposarà una inversió de 22 milions.

 

La Via Blava Cardener habilitarà 52,6 quilòmetres d’itineraris des del seu naixement, al peu del Port del Comte, fins a la confluència amb la Via Blava Llobregat, a Castellgalí. El riu, on també hi ha restes d’antigues colònies tèxtils, travessa els embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç, i localitats com ara Cardona, Súria i Manresa. La inversió prevista és de 10 milions.

I, finalment, la Via Blava Anoia seguirà aquest riu al llarg de 65 quilòmetres per les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. La via començarà a Jorba i també s’unirà a la Via Blava Llobregat a Martorell. L’Anoia, com el Cardener, és un afluent del Llobregat que va arribar a reunir, en la seva època de màxima esplendor, fins a 65 molins paperers com el de Capellades. El riu neix a l’altiplà de la Segarra i, travessant poblacions com ara Calaf, Igualada, Capellades i Gelida, enllaça amb el Llobregat a Martorell. Aquesta via requerirà una inversió de 12 milions d’euros.

Article de Joan Rueda a El Punt+Avui. Accediu-hi a la noticia