La matinada del diumenge, 31 de març, el rellotge s’avançarà una hora, a les dues de la matinada passaran a ser les tres. Aquesta és una mesura establerta per la Unió Europea i que es fa de forma harmonitzada a una vuitantena de països de tot el món.

 

El Consell Assessor per a la Reforma Horària que va impulsar la Generalitat va emetre el passat mes d’octubre un informe que dóna suport a l'eliminació del canvi d'horari i proposa mantenir-se en el d'hivern tot l'any.

 

L’objectiu d’aquest informe era analitzar les conseqüències de la supressió del canvi horari per tal de conèixer amb detall quines són les afectacions que poden tenir en els àmbits de la salut, econòmic, laboral, educatiu i familiar cadascun dels horaris (estiu i hivern) i quin seria el més adequat per al nostre país. El dictamen assegura que és fonamental en aquest debat posar sobre la taula la incidència de les hores de llum sobre els ritmes circadiaris i el son de les persones. L’objectiu hauria de ser el de determinar l’horari que permeti la millor adequació entre la llum solar i el ritme d’activitat majoritari de la població. En aquest sentit, la bona qualitat del son i l’ajust dels ritmes circadiaris són una part fonamental per a la salut i el benestar de les persones.

 

L’informe conclou que el canvi d’horari des del punt de vista fisiològic no està justificat, ja que produeix molèsties innecessàries a la població i en determinats col·lectius (persones especialment sensibles a la llum, nens i adolescents) pot produir alteracions en el ritme de son que poden comportar risc per a la salut. Per això, l’horari d’hivern és el que permet millor l’ajust als horaris més generals de la població, tenint en compte sobretot els horaris escolars actuals. A més, el dictamen també assenyala la necessitat d’estudiar i avaluar l’impacte de les conseqüències econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a dir, situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda.

 

Objectiu 2025: Temps per desenvolupar el pacte per a la Reforma Horària

 

A Catalunya, els horaris estan condicionats per tres realitats: l’actual debat sobre la supressió del canvi d’horari a nivell europeu i l’opció a escollir (horari d’hivern i horari d’estiu); l’elecció del fus horari (l’Estat espanyol es troba dins el fus horari de Berlin quan li pertocaria el de Greenwich); i l’impuls de la reforma horària en relació amb l’organització del temps de la nostra vida quotidiana, d’acord amb el Pacte per a la Reforma Horària, signat el mes de juliol de 2017 pel Govern i 110 entitats representatives del país.

 

El Govern és conscient que aquestes tres realitats condicionen la nostra vida quotidiana i que les decisions que s’adoptin al respecte tindran conseqüències en la nostra salut, en la gestió del nostre temps, en la possibilitat de conciliar millor la vida laboral, personal i familiar, en les alteracions del son, en el rendiment i en l’aprenentatge dels més joves.

 

Durant el segon semestre d’aquest any, es preveu que es pugui aprovar i iniciar l’execució del Pla de transició per a la reforma horària, a partir d’una proposta del govern i el treball concertat amb el conjunt dels signataris que formaran la  comissió de seguiment del pacte i les taules sectorials permanents oportunes. En els propers anys, més enllà de la decisió que s’acabi adoptant en relació a quin horari unificat ens acabem situant l’any 2021, el principal repte de l’Oficina per a la Reforma Horària és concretar el desenvolupament del pacte per a la Reforma Horària per tal de reorganitzar els horaris i fer-los més racionals, en la línia del conjunt dels països de la Unió Europea.

 

El Parlament europeu: últim canvi d’hora el 2021

 

El passat mes d’agost el president de la Comissió Europea, Jean–Claude Juncker, anunciava la voluntat d’iniciar el procés per tal de suprimir el canvi horari al conjunt de la Unió Europea, després de valorar els resultats d’una enquesta pública realitzada als 28 estats membres entre els dies 4 de juliol i 16 d’agost del 2018. En aquesta enquesta -van votar electrònicament 6,6 milions de persones- es va constatar que els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea estan d’acord a trencar amb la dinàmica d’anar canviant els horaris entre altres raons, pels efectes negatius que aquest canvi suposa per a la seva salut, l’increment d’accidents de trànsit i l’escassa entitat de l’estalvi energètic que genera.

 

El Parlament Europeu va aprovar dimarts passat, per 410 vots a favor, 192 en contra i 51 abstencions, que l’últim canvi horari sigui al mes de març de 2021, data en què tindria lloc l’últim canvi d’hora obligatori per als Estats membres que vulguin mantenir l’horari d’estiu; o per contra a aquells Estats que prefereixin quedar-se en l’horari d’hivern haurien de tornar a canviar l’hora a l’octubre de 2021.

 

El canvi d’hora, d’hivern i estiu, és una mesura que es va posar en marxa durant la crisi del petroli de l’any 1974, amb l’objectiu de reduir el consum d’energia associat a la il·luminació artificial. La millora de les tecnologies d’il·luminació, amb solucions més eficients com les llums LED, ha minimitzat l’impacte del canvi d’hora sobre el consum d’energia.