Actualitat

L'antiga torre dels Soldats d'Avinyó, que integrava la xarxa de telegrafia òptica militar durant la segona guerra Carlina de mitjan segle XIX, es transformarà en un espai museïtzat i obert al públic abans d'acabar l'any. L'Ajuntament ja té a punt el pla de restauració de l'edificació i el seu entorn, que afrontarà a partir de la primavera i que permetrà recuperar «un dels símbols patrimonials que tenim al poble juntament amb el pont vell», apunta l'alcalde d'Avinyó, Eudald Vilaseca.

Aquest conjunt monumental actualment ja és accessible però només mostra l'estructura de l'antiga torre, buida per dins, i les restes del fortí. A causa del seu mal estat, les parets de la torre ja es van consolidar fa cinc anys per assegurar-ne l'estabilitat, i com a pas previ al projecte de restauració, que ja es preveia però que no s'ha enllestit fins ara, amb un pla director elaborat per la Diputació.

Ara, aquest conjunt es restaurarà i s'adequarà per fer-lo visitable amb unes condicions òptimes. La idea és mostrar com era i com funcionava aquesta torre des d'un vessant didàctic que complementi in situ el que ja s'explica a l'Espai Matiners que hi ha al poble, dedicat al combat que hi va tenir lloc durant la segona guerra Carlina del 1848, i on ja es fa referència al sistema de telegrafia òptica. «No es tracta de retornar la torre al seu estat original» [amb l'estructura amb pisos, la coberta i el telègraf a la part superior], apunta Vilaseca, però sí que es vol preservar el que hi ha ara i fer un recorregut didàctic que mostri com era i la seva relació en xarxa amb altres torres del voltant que no s'han conservat, com la d'Artés, per una banda, i la de Sant Feliu Sasserra, per l'altra.

Més d'un segle i mig d'història

La torre dels Soldats d'Avinyó, situada al turó dels Solells de la Posa, es va construir el 1851 per l'exèrcit liberal en substitució de la que s'havia esfondrat a Oló, i com a sistema de vigilància, control, i tramesa d'informació sobre els moviments dels carlins. Unes dades que es transmetien telegràficament de torre en torre mitjançant una vuitantena d'estructures com aquesta que cobrien uns 800 quilòmetres distribuïts en diverses línies, que comunicaven Barcelona amb Lleida, Solsona, Manresa, Vic i Girona.

L'actuació a la torre, que es preveu iniciar entre final d'abril i començament de maig, afectarà tant la mateixa torre com el fortí i l'entorn, amb accessos inclosos. Abans que res, es farà una prospecció arqueològica al voltant de la torre i el fortí, que també es consolidarà; es farà la restauració del cos exterior, i es procedirà als treballs interiors, on se centaran els esforços. Bàsicament es preveu la construcció d'una escala de cargol metàl·lica que enllaci amb la passera perimetral a l'alçada del que havia estat la primera planta i la plataforma allargada que hi haurà a nivell de la coberta. Tot plegat s'acompanyarà de panells explicatius sobre els elements que hi havia i el servei que donava la torre, mentre que la part superior servirà de mirador paisatgístic i interpretatiu sobre la funcionalitat del telègraf, amb vistes als turons d'Artés i Sant Feliu amb els quals es connectava l'aparell.

El projecte també preveu actuar a l'entorn i als accessos a la torre, amb una esbrossada i arranjament dels camins existents, i l'habilitació d'un aparcament per a tres vehicles i bicicletes i d'una zona de descans amb taules i bancs en una petita esplanada que hi ha poc abans d'arribar a la torre. També s'aprofitarà l'espai per posar algun panell o maqueta interactiva sobre el funcionament del telègraf, i se senyalitzaran els accessos amb la previsió de marcar dues rutes, una de rodada i l'altra per fer a peu.

Tot plegat tindrà un cost de 159.386 euros, la major part finançats per la Diputació a través d'un programa d'ajuts per a edificis singulars i de les meses de concertació. L'Ajuntament hi haurà de posar els 18.000 euros restants.